Coneix més
La defensa dels drets humans i el medi ambient van de la mà. Per aquesta raó, les persones defensores lluiten perquè tota la ciutadania pugui viure de manera digna, apostant per un model de consum sostenible i comunitari, que posi la vida al centre.
Lluitar contra l’emergència climàtica és un dret que perjudica als sectors més vulnerables del planeta, provocant crisis econòmiques, socials i ambientals, especialment a les dones. Segons dades de les Nacions Unides, el 80% de les persones desplaçades pel canvi climàtic són dones.
Aquesta segona edició posa l’accent en la justícia climàtica als països afectats per conflictes armats i socials. Les participants d’aquesta edició van ser: Ariane Araújo, militant del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra de Brasil; Yenidia Cuéllar, líder feminista camperola, i Oscar Echeverri, signant de la pau, de Colòmbia; Sylvie Luzala, periodista i activista pels drets de les dones i les nenes de la República Democràtica del Congo; Nawal Yousef, defensora de la terra a Palestina; Cynthia Deduro, refugiada política a Alemanya per defensar els drets humans a Filipines; i Necmettin Türk, defensor mediambiental del Kurdistan turc i exiliat a Alemanya.
A Brasil, durant l’última dècada, van ser assassinades 376 persones defensores del medi ambient. Campeses, indígenes i afrodescendents, moltes d’elles protegien la selva més important del món: l’Amazònia. Aquestes dades corresponen a Global Witness, que situa al gegant sud-americà com un dels països més perillosos per a defensores i defensors del medi ambient, particularment durant l’anterior govern de Jair Bolsonaro.
Ariane Araújo és feminista camperola i popular, advocada i militant dels drets humans del Movimento Dos Trabalhadores Rurais Sem Terra (MST), que té com a objectius principals la reivindicació d’una reforma agrària popular o la lluita per l’educació al camp i per al camp, entre altres.
“Les dones són les primeres afectades en tots els escenaris de crisi”. Les dones camperoles, indígenes i negres són les que porten la societat sobre les seves esquenes. Com van a sobreviure i aconseguir la seva autonomia financera o alimentària? És molt pitjor per a elles, que treballen amb la terra, la planten, la produeixen i cuiden de les comunitats, mentre els homes s’enduen els crèdits. No crec que hàgim de posar les dones en un segon pla. Són les que pateixen més la violència, les primeres expulsades i desposseïdes de les seves terres. O hi ha un canvi urgent i emergent en les polítiques mundials sobre l’explotació de la nostra naturalesa o destinarem el nostre món a un suïcidi col·lectiu.”
Colòmbia és un dels països més diversos i rics en recursos naturals, però també encapçala la llista dels països més perillosos per a les defensores de la terra i el medi ambient al món, segons Global Witness. L’assassinat, les agressions, la persecució i la criminalització són les conseqüències a les quals s’enfronten les persones lideresses. I, específicament, les dones líders pateixen agressions i violència sexual en el desenvolupament d’aquesta tasca.
Yenidia Cuéllar és feminista camperola, lideressa i defensora del medi ambient. Forma part de la Coordinadora de Dones de la Vall del riu Cimitarra de l’Associació Campesina de la Vall del Riu Cimitarra – Xarxa Agroecològica Nacional (ACVC-RAN) i és promotora de la Ruta Interinstitucional de Prevenció i Protecció de Nororiente de Colòmbia amb enfocament de gènere, una aposta de les dones camperoles per a la construcció de pau i país.
“Com a dona camperola, crec i tinc l’esperança que les coses puguin millorar. Sé que hi ha un deteriorament mediambiental molt gran a nivell mundial, que no es pot millorar d’un dia per a l’altre, però nosaltres volem generar altres tipus d’impactes al nostre territori i país. Som la meitat de la població”. La defensora es destaca per la seva participació en la Coordinadora Ambiental de la Zona de Reserva Campesina, impulsant estudis i diagnòstics comunitaris de la biodiversitat de la regió, específicament, a la Línia Groga, un referent de conservació comunitària que té més de 40 anys i que es troba a la Serralada de San Lucas, a la regió del Magdalena Mitjà.
Com a conseqüència del seu lideratge feminista, camperol i ambiental, Cuéllar està permanentment exposada a amenaces, persecució i estigmatització, pel que durant els primers sis mesos de 2023 va estar acollida amb el Programa Català de Protecció a Defensores i Defensors de Drets Humans.
Oscar Echeverri és signant de la pau i representant legal de la Corporació Centre de Promoció de Desenvolupament Territorial (CEPRODET), una organització que desenvolupa diversos projectes productius. També coordina les cooperatives dels espais territorials de capacitació i reincorporació del departament del Cauca, zona especialment afectada pel conflicte armat.
Per a Oscar Echeverri, l’acord de pau signat a Colòmbia el 2016 planteja una Reforma Rural Integral necessària, com un dels punts que encerra part del context històric del conflicte. “El tema ambiental va molt lligat a la reforma, a la cura que s’ha de tenir dels sistemes ecològics, ja que prioritza la vida per sobre de qualsevol pràctica econòmica que es realitzi en qualsevol territori”. Per a això, el signant de la pau destaca la importància que siguin les pròpies comunitats les que puguin ajudar a gestionar les polítiques que contribueixin a la millora del medi ambient, mitjançant pràctiques del bon viure que estiguin en harmonia amb la natura.
Les terres ancestrals a Filipines contenen valuosos recursos minerals, raó per la qual són explotades i confiscades per empreses multinacionals. Com a conseqüència, milers de persones s’han vist obligades a abandonar els seus territoris. A més, l’explotació radical d’aquests recursos comporta una reducció irreversible de la biodiversitat de les selves i boscos. L’Informe Global Witness del 2020 situava Filipines com el tercer país amb més atacs a les persones defensores del medi ambient.
Cynthia Deduro és refugiada política a Alemanya des del 2022, a causa de les amenaces que rebia a causa de les seves activitats de defensa dels drets humans, especialment de la terra i dels pobles autòctons. És directora executiva de Dagsaw (Xarxa de Pobles Autòctons de Panay), coordinadora a Panay del Consell Nacional de Migrants de Filipines i integrant de Gabriela, una organització que treballa per defensar els drets de les dones.
Cynthia Deduro porta més de 50 anys defensant els drets de les comunitats autòctones de Filipines, especialment de l’illa de Panay, d’on és originària. Exposa que els diferents governs mai han prioritzat la defensa de la vida d’aquests pobles, desplaçant-los cap a les muntanyes, on no hi ha terres per conrear i viure. També denuncia la construcció d’una presa al riu Jalaur, que comportaria una major expulsió i destrucció del territori. “Aquestes persones perdran les seves cases, granges i cultius, sense tenir on anar”. A més, la líder recalca que ni tan sols podran beneficiar-se de l’electricitat, ja que la presa no subministrarà energia a aquesta zona. “Detencions, assassinats i exili, aquest és el preu que hem pagat per defensar la terra”.
Al Kurdistan turc existeix el que es coneix com un ecocidi, és a dir, un genocidi induït a través de la destrucció ambiental. El cas més conegut són les 22 preses del Projecte de Desenvolupament Regional de Anatolia del Sud-est al Kurdistan turc, que va inundar 200 pobles i va desplaçar més de mig milió de persones.
Necmettin Türk és activista i defensor dels drets humans i del medi ambient des del Moviment Ecològic de Mesopotàmia a Europa. Des del 2006 està involucrat en la lluita del poble kurd al sud-est de Turquia (Kurdistan del Nord). El 2019 va haver de exiliar-se a Alemanya, on continua alçant la veu del seu poble i realitza un doctorat a la Universitat d’Hamburg.
Necmettin Türk es considera un activista mediambiental. Argumenta que els successius governs turcs han intentat destruir la nació kurda de totes les formes imaginables, i una de les seves estratègies en els últims anys és fer-ho a través de la destrucció ambiental, construint grans megaprojectes hidroelèctrics. “Ells saben que la terra és el teixit essencial de la nostra cultura, patrimoni, història i memòria. Per això, sistemàticament destrueixen la terra i la natura, perquè la destrucció del medi ambient condueix a una mort social. Quatre mil pobles han estat evacuats per la força i aquestes persones han hagut de migrar a l’oest de Turquia. Són desplaçaments que tenen uns efectes devastadors”.
La lluita principal del poble palestí és contra l’ocupació il·legal de l’Estat d’Israel. I les conseqüències de les estratègies israelianes per aconseguir una ocupació total tenen conseqüències mediambientals, de contaminació dels seus recursos i contra la sobirania alimentària, especialment amb el tema de l’aigua. De fet, les Nacions Unides denuncien continuament la manca d’aigua a Cisjordània i a Gaza, on la majoria de la població no té accés a aquest recurs essencial.
Nawal Yousef va néixer a Veneçuela com a part de la diàspora palestina. Va viure al país llatinoamericà fins als 30 anys, quan va tornar a les seves arrels, al poble de Deir Ballut al nord de Cisjordània. Des de fa tres anys lluita per tirar endavant la Cooperative Innovation Society, la primera cooperativa agrícola fundada per dones del poble. Allà aprenen a treballar la terra sense químics i manualment, com a manera de cuidar el territori i de resistir per existir.
“Aquí paguem l’aigua més cara del món. Els colons israelians ens estan robant l’aigua. Estem en una de les zones més riques d’aquest recurs, per això ens fan aquesta pressió per expulsar-nos. Estem aïllades”. Per a Yousef, els assentaments ilegals israelians estan fent molt de mal ambiental, perquè totes les aigües contaminades i escombraries acaben abocant-se als territoris palestins. “No els importa si moren els nostres animals, els nostres oliveres… o nosaltres mateixes, només volen treure’ns del territori. Com sigui”. L’agricultura per al poble palestí és una manera de sobreviure, però també de resistir i dignificar el poble, la cultura i la vida palestina.
La República Democràtica del Congo té una de les grans selves tropicals del món, amenaçada per la desforestació, la mineria il·legal i l’explotació petroliera. Els projectes mineros de diamants, coltà, or o coure van provocar casos de greu contaminació ambiental en diverses zones del país, principalment a la província de Kivu del Nord.
Sylvie Luzala és militant feminista i periodista especialitzada en temes de violència sexual i prostitució. La seva trajectòria professional va passar per la Radio Televisió Nationale du Congo i mitjans escrits. Quinze anys després i a causa de les pressions, va aparcada el periodisme per dedicar-se a defensar els drets de la salut i de les dones i nenes des d’una posició més activista a través de l’organització Étoile du Sud (EDS), on treballa com a coordinadora.
A més de la guerra, moltes comunitats de la República Democràtica del Congo viuen les conseqüències dels impactes mediambientals que produeix l’explotació minera i pel qual no reben cap benefici. “S’priven les comunitats de les seves terres, se les desplaça i massacra. Les empreses actuen moltes vegades en connivència amb els actors armats”. Per defensar els drets de les comunitats, especialment de les dones en un país flagel·lat per un conflicte armat que utilitza els seus cossos com a arma de guerra, ha rebut moltes amenaces. “La nostra feina consisteix a sensibilitzar, mobilitzar i organitzar les comunitats. I això significa que ens demanin responsabilitats”.
La segona edició va comptar amb dues persones formadores. Beatriz Puerta, facilitadora, experta en protecció de persones defensores, amb una perspectiva integral i feminista, i Susana Borràs, professora agregada de Dret Internacional Públic i Dret de la Unió Europea al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) – CEDAT.
De la mateixa manera que a la primera edició, es va treballar l’aspecte psicosocial i d’atenció a les persones defensores de la mà de Patricia Jirón, psicòloga del Centre Exil.
A més, es van realitzar diverses activitats de sensibilització a peu de carrer, com ara el conversatori ‘Justícia Climàtica, Drets Globals’, i la creació d’un mural col·lectiu amb les artistes colombianes Tropidelia, Electric Bananas i les persones defensores a la plaça de la Llibertat a Masnou.