Coneix més
L’Escola de Defensores és un espai de formació i intercanvi d’experiències de lluita social i resistència que reuneix defensores i defensors dels drets humans de diferents països. Són persones que, malgrat tenir perfils i històries diferents, tenen en comú la tasca que desenvolupen i el risc d’executar-la. Per això, aquests espais es fan necessaris, no només per empoderar-se, sinó també per relaxar-se i trobar solidaritat. Durant una setmana, les persones defensores recullen aprenentatges, comparteixen experiències i reben tallers sobre protecció, autoprotecció i cures en el territori.
Brasil és el país més gran d’Amèrica Llatina i un dels que té més biodiversitat del món. Això es deu al fet que compten amb el pulmó del món: l’Amazònia. Durant el govern anterior de Jair Bolsonaro, la situació econòmica, política, social va empitjorar i la violació dels drets humans es va incrementar cap a les poblacions que més han patit històricament discriminació i violència: les dones, els pobles indígenes i camperols, les persones afrobrasilenyes i la comunitat LGBTIQ+. A més, aquest país es situa entre els tres més perillosos del món per a les persones defensores ambientals. De Brasil, la defensora Ariane Araújo ha estat la participant a l’Escola.
Colòmbia ha estat marcada per més de 50 anys de conflicte armat. La desigualtat en la distribució de la terra ha estat un dels deutes històrics de l’Estat, que ha aprofundit un conflicte amb més de nou milions de víctimes. Organitzacions de drets humans, comunitats camperoles, indígenes, afrodescendents, joves i col·lectives de dones i diversitats sexuals i/o de gènere han lluitat per defensar els seus drets i els seus processos de resistència, veritat, reparació i no repetició. Per conèixer tot el succeït durant el conflicte, la Comissió de la Veritat va donar a conèixer el seu informe final. De Colòmbia, les persones defensores que han participat a l’Escola són Diana Martínez, Francelly Arias, Yurany Cuéllar, Yenidia Cuéllar, Oscar Echeverri, Olga Marcela Rico, Julián Gallo i Pastor Alape.
La República de Filipines és un país situat al sud d’Àsia, al Pacífic Occidental. Està format per més de set mil illes i és un dels països més durs en quant a la repressió de totes les veus discordants. Va ser colònia espanyola durant més de 300 anys, però després d’aconseguir la independència el 1898 va caure sota l’influència dels Estats Units Estats Units. Durant la dictadura de Ferdinand Marcos (1965-1986), el país va viure sota l’estat d’excepció de la llei marcial. Amb el mandat de Rodrigo Duterte (2016-2022), l’estratègia de la “guerra contra les drogues” va deixar el país més desemparat. Actualment, i després de les eleccions del 9 de maig de 2022, presideixen el país el fill de Marcos i la filla de Duterte, establint així una continuïtat entre els dos règims. De Filipines han participat a l’Escola Clarisa Ramos, el bisbe Antonio Ablon, Cynthia Deduro, Coni Ledesma, Julieta de Lima i Edre Olalia.
Els kurds, una de les cultures més antigues de Mesopotàmia, estan considerats el major poble sense Estat del món. La seva terra, coneguda com el Kurdistan, es troba repartida avui entre els estats de Turquia, Síria, Iraq, Iran i un petit enclavament a Armènia, on hi habiten al menys uns 40 milions de kurds. Després de la caiguda de l’imperi otomà, les potències occidentals van dividir la regió per tenir un major control dels recursos i els kurds van passar a ser perseguits. Des de llavors, les comunitats kurdes lluiten per al reconeixement dels seus territoris i els seus drets culturals i socials. Del Kurdistan turc a l’Escola ha participat Necmettin Türk.
Palestina és una terra dividida i ocupada des de la creació de l’Estat d’Israel durant els anys 1947 i 1949, en el que el poble palestí denomina la Nakba o el desastre, que va provocar l’èxode massiu de més de 700.000 persones palestines. Actualment, hi ha més de 5,8 milions de persones refugiades palestines al món i la vulneració de drets humans de l’Estat d’Israel cap a la població palestina és sistemàtica i denunciada per organismes internacionals. Un territori que va ser doblement dividit durant els acords de pau d’Oslo de 1993, on es va acceptar la solució de dos estats que Israel no ha portat a la pràctica, colonitzant territoris palestins amb total impunitat i establint un sistema d’apartheid cap a la població palestina. Els cinc milions d’habitants del territori palestí es reparteixen entre Cisjordània, Jerusalem Est i Gaza. De Palestina a l’Escola ha participat Nawal Yousef.
Situada a Àfrica Central, la República Democràtica del Congo és el segon país més extens del continent. Després del violent període colonial belga i la dictadura militar de Mobutu, el país viu des de 1996 una crisi humanitària, com a conseqüència d’un conflicte armat determinat per interessos econòmics vinculats als seus grans recursos naturals. Unes riqueses que contrasten amb la pobresa de la gran majoria de la seva població. Com a resultat de l’actuació d’uns 70 grups armats, hi ha més de sis milions de persones desplaçades internes, una violència basada en gènere alarmant i una crítica situació sanitària. De la República Democràtica del Congo a l’Escola han participat Billy Mwangaza i Sylvie Luzala.