“El procés creatiu a l’exili és difícil i dolorós. Té gust d’absència, de tristesa i de soledat. Té gust de record, però també és bonic, perquè a través de la cultura es converteix en un moment de trobada”.
També des del seu exili a Catalunya, l’experiència d’Arévalo exposa una realitat compartida per tantes altres persones migrants. Per a elles, la creació cultural no és només una forma de resistència, sinó també un espai segur de cura i comunitat.
Arévalo no es defineix com a artista, sinó com a treballadora de l’art, ja que durant molts anys ha acompanyat adolescents en situacions vulnerables, utilitzant l’art com a eina pedagògica i d’acompanyament. Sobre la seva experiència a l’espai de l’escola, assenyala que aquestes trobades han estat molt significatives i que en elles es genera una cohesió cultural basada en l’intercanvi.
























