Edició 5: Protecció comunitària – Escuela de defensoras

Defensar els drets humans, el territori o el medi ambient continua sent una activitat d’alt risc en molts llocs del món. Amenaces, criminalització, desplaçaments forçats, assassinats o desaparicions formen part de la realitat quotidiana de nombroses persones defensores que treballen al costat de les seves comunitats per protegir la vida i la justícia social. Davant d’aquests desafiaments, l’acompanyament internacional s’ha consolidat com una eina de protecció i solidaritat. Més enllà de la presència física en contextos de risc, contribueix a visibilitzar les vulneracions de drets, enfortir les xarxes de suport i generar espais d’intercanvi entre persones que comparteixen lluites similars en diferents territoris.

La V Escola de Defensores posa el focus en l’acompanyament internacional i coincideix amb un moment especial per a l’organització, que compleix quinze anys de treball al costat d’organitzacions socials i persones defensores. Després d’iniciar la seva tasca a Colòmbia, on acompanya processos des del 2011, IAP va començar a treballar a Filipines ara fa un any. L’Escola reuneix persones defensores de Colòmbia i de Filipines en un moment especialment rellevant per a tots dos països. Mentre Colòmbia s’acosta al desè aniversari de la signatura de l’Acord de Pau en un context en què persisteixen la violència i les amenaces contra els lideratges socials, Filipines viuen un moment clau en la recerca de la veritat i la justícia per les greus vulneracions dels drets humans comeses durant l’anomenada “guerra contra les drogues”.

A través de l’intercanvi d’experiències i de la construcció de xarxes de solidaritat, aquesta edició busca enfortir les persones que defensen els drets humans i recordar que cap persona ni cap comunitat hauria d’afrontar sola els riscos derivats del seu compromís amb la justícia, la pau i la defensa dels drets fonamentals.

El novembre de 2026, Colòmbia compleix deu anys de la signatura de l’Acord de Pau entre l’Estat colombià i les FARC-EP, una fita que va marcar l’inici d’una nova etapa després de més de cinquanta anys de conflicte armat. Tanmateix, el país continua afrontant importants reptes en matèria de drets humans. Segons l’Instituto de Estudios para el Desarrollo y la Paz INDEPAZ, des de la signatura de l’Acord, prop de 2.000 persones defensores dels drets humans i més de 480 signants de la pau han estat assassinats. Tot i que l’Acord va obrir oportunitats per a la participació política, la reconciliació i la transformació de territoris històricament afectats per la violència i l’abandonament estatal, nombroses regions del país continuen afrontant greus problemes de seguretat. Les comunitats rurals segueixen patint els impactes de la desigualtat, la disputa pel control territorial i la presència de diversos actors armats. La implementació de l’Acord avança de manera desigual i afronta múltiples obstacles. Diversos sectors polítics i econòmics n’han qüestionat o dificultat el desplegament d’alguns dels punts fonamentals, especialment els relacionats amb la reforma rural integral, la participació política i les garanties de seguretat.

Les persones defensores dels drets humans, els lideratges socials, les organitzacions i les comunitats que treballen per la construcció de la pau continuen exercint un paper fonamental. En aquest context, l’acompanyament internacional s’ha convertit en una eina clau per a la protecció de les persones que defensen els drets i per a la visibilització de situacions que, sovint, queden allunyades de l’atenció internacional. La V Escola de Defensores reuneix persones que, des de diverses realitats de Colòmbia, continuen treballant per la pau, la justícia social i la defensa de la vida.

Guillermo Antonio Quintero Sierra

Guillermo Antonio Quintero Sierra és zootecnista, líder social i membre de l’Associació Camperola del Catatumbo (ASCAMCAT), una organització que des de fa més de dues dècades treballa per la defensa dels drets de la pagesia i l’enfortiment de les comunitats rurals d’aquesta regió del nord-est de Colòmbia. Actualment forma part de la seva junta directiva, des d’on continua impulsant processos d’organització comunitària i de defensa del territori.

El defensor parla de la crisi humanitària que travessa actualment el Catatumbo. Assenyala com el agreujament del conflicte armat ha provocat desplaçaments massius i greus afectacions per a les comunitats. El preocupa la fractura social que està deixant aquesta violència, que defineix com una guerra entre famílies i persones d’un mateix territori, amb conseqüències que marcaran les comunitats durant anys.

Malgrat aquest context, manté l’esperança en el futur del Catatumbo. Destaca especialment el paper de la joventut i la feina que les organitzacions socials han dut a terme per formar nous lideratges i enfortir el relleu generacional. També confia en iniciatives com la futura Universitat del Catatumbo i en els processos de transformació territorial vinculats a la implementació de l’Acord de Pau, que considera fonamentals per oferir alternatives a les noves generacions.

Per a Guillermo, resistir significa continuar acompanyant les comunitats fins i tot enmig de les dificultats. En aquest camí, també destaca el paper que l’acompanyament internacional ha exercit al llarg dels anys. Considera que la presència d’IAP ha contribuït a protegir la vida dels lideratges socials, a enfortir la defensa dels drets humans i a visibilitzar la situació que viuen moltes comunitats.

Luis Francisco González Cabrera

Luis Francisco González Cabrera forma part de l’Associació Camperola de la Vall del Riu Cimitarra (ACVC) des de l’any 2005, on és responsable de l’eix de medi ambient i coordinador de la seccional del Sud de Bolívar. Com a defensor dels drets humans, acompanya processos de reconciliació i construcció de pau, és membre de la Taula de Víctimes del municipi de San Pablo i del Consell Municipal de Pau. A més, coordina la Ruta de Protecció de líders, lideresses i comunitats del nord-orient colombià.

El líder reflexiona sobre l’impacte que el conflicte armat ha deixat a la regió del Magdalena Medio. Parla del riu Magdalena i de com, durant anys, es va convertir en escenari de violència i dolor per a milers de famílies. També destaca la importància que el mateix riu hagi estat reconegut com a víctima del conflicte, una decisió que considera fonamental per comprendre la dimensió humana, social i ambiental de la guerra.

Per al defensor, resistir significa romandre al territori i continuar defensant-lo malgrat les dificultats. Tot i que en alguns moments s’ha vist obligat a desplaçar-se per motius de seguretat, sempre hi ha tornat per continuar acompanyant les comunitats. La solidaritat i l’organització comunitària són, per a ell, eines fonamentals per protegir la vida i mantenir l’esperança enmig de l’adversitat.

Luis Francisco també subratlla la importància de l’acompanyament internacional. Després de més de quinze anys de presència d’IAP al costat de l’ACVC, considera que aquesta tasca ha estat —i continua sent— fonamental per a la protecció de les comunitats i la visibilització de les vulneracions dels drets humans que continuen produint-se al Magdalena Medio.

Natali González

Natali González Arce és constructora de pau, defensora dels drets humans i membre de COBSEPAZ–PAZES, una organització que treballa en el seguiment i l’anàlisi de les condicions de seguretat de les persones signants de l’Acord de Pau, les seves famílies i les comunitats que continuen apostant per la reconciliació a Colòmbia. Psicòloga i neuropsicòloga de formació, fa més de dues dècades que està vinculada a processos socials, comunitaris i polítics relacionats amb la construcció de la pau.

La defensora posa el focus en l’assassinat de persones signants de l’Acord de Pau. Una realitat que afecta no només les persones que perden la vida, sinó també les seves famílies, els projectes col·lectius que impulsaven i les comunitats que acompanyaven. Per a ella, aquests assassinats representen un obstacle per a la construcció d’una pau estable i duradora.

Natali remarca que moltes de les persones signants assassinades van ser atacades precisament pel seu paper actiu en la transformació dels territoris i en la recerca d’alternatives a la violència. Per això, adverteix que la pau no es pot mesurar únicament per la disminució dels enfrontaments armats, sinó també per la capacitat de protegir les persones que treballen per fer-la possible. Acompanyar el procés de pau li ha permès conèixer de prop tant les dificultats com les oportunitats que l’Acord va obrir per a milers de persones. Per a Natali, la seva implementació continua sent fonamental per construir una societat més justa i avançar cap a una pau duradora.

També convida a mirar els conflictes des d’una perspectiva més àmplia. Considera que moltes de les violències que afecten territoris com Colòmbia o les Filipines estan relacionades amb interessos econòmics i disputes pel control dels recursos naturals, una realitat que connecta experiències de resistència en diferents indrets del món.

Filipines és un dels països més perillosos per a les persones que defensen els drets humans, el territori i el medi ambient. Durant les darreres dècades, organitzacions nacionals i internacionals han documentat assassinats, desaparicions forçades, detencions arbitràries, campanyes de criminalització i altres formes de persecució contra activistes, lideratges comunitaris, periodistes i persones defensores dels drets humans. A això s’hi afegeixen els conflictes relacionats amb l’accés a la terra, els projectes extractius i els efectes de la crisi climàtica sobre nombroses comunitats. En un país on persisteixen pràctiques com el red-tagging —l’estigmatització d’activistes i organitzacions com a suposades col·laboradores de grups insurgents—, moltes comunitats continuen organitzant-se per defensar els seus drets i territoris.

Entre el juliol de 2022 i el desembre de 2025, sota el govern de Ferdinand Marcos Jr., l’organització Karapatan va registrar 135 execucions extrajudicials, 16 desaparicions forçades i més de 800 detencions arbitràries, a més de milers de casos de desplaçament forçat, amenaces i intimidacions. L’organització també denuncia l’existència de prop de 700 persones empresonades per motius polítics a finals de 2025.

La situació actual no es pot entendre sense el llegat de l’anomenada “guerra contra les drogues” impulsada durant la presidència de Rodrigo Duterte (2016-2022). Organitzacions de drets humans estimen que aquesta política va deixar més de 30.000 persones assassinades, la majoria en execucions extrajudicials. La recent detenció de Duterte per ordre de la Cort Penal Internacional ha estat interpretada com un pas significatiu en la lluita contra la impunitat.

En aquest context, l’acompanyament internacional s’ha convertit en una eina important per a la protecció i la visibilització d’aquestes lluites. La V Escola de Defensores reuneix persones que, des de diferents àmbits, continuen treballant per la justícia, la defensa del territori i els drets de les comunitats filipines.

Ariel Casilao

Ariel Casilao és president nacional de la Unió de Treballadors Agrícoles (UMA), una organització que defensa els drets de les persones treballadores rurals a les Filipines. Fa anys que està vinculat a les lluites per la reforma agrària, els drets laborals i la justícia social, especialment a Negros i Luzon.

El líder posa el focus en les dificultats que afronten moltes famílies pageses i treballadores a les Filipines. Parla de l’augment del cost de la vida, de la manca de respostes eficaces per part del govern i de la necessitat que la ciutadania s’organitzi col·lectivament per exigir solucions als problemes que afecten directament milions de persones.

La defensa de la reforma agrària ocupa un lloc central en la seva tasca. Ariel denuncia que nombroses terres agrícoles continuen destinant-se a plantacions comercials i altres projectes impulsats per grans empreses, mentre moltes comunitats encara no tenen accés a la terra que treballen. També assenyala les dures condicions que afronten les persones treballadores agrícoles, especialment en regions sucreres com Negros, on les llargues jornades laborals sovint van acompanyades de salaris insuficients i d’escasses garanties laborals.

Per al defensor, resistir significa organitzar-se i defensar els drets de les comunitats, fins i tot en contextos de criminalització creixent. Explica que lleis aprovades durant els darrers anys han estat utilitzades contra organitzacions socials, moviments pagesos i veus crítiques, generant riscos per a les persones que reclamen canvis socials i polítics. La seva pròpia trajectòria ha estat marcada per aquestes dificultats, fins al punt de no haver pogut tornar amb seguretat al seu lloc d’origen (Mindanao) durant més d’una dècada. Malgrat això, manté la convicció que els canvis només es poden assolir mitjançant l’acció col·lectiva.

Cathleen “Degz” De Guzman

Cathleen “Degz” de Guzman és defensora del medi ambient, activista LGBTQI+ i organitzadora comunitària de Filipines. És coordinadora nacional de Kalikasan People’s Network for the Environment, una xarxa nacional de defensa ambiental amb seu a Filipines. Està formada per diverses ONG, organitzacions de base i persones defensores del medi ambient que treballen conjuntament per la protecció dels ecosistemes i dels drets de les comunitats afectades per problemes ambientals.

Degz explica que la defensa del medi ambient a Filipines està estretament lligada a la defensa dels drets de les comunitats. A través de la seva feina ha acompanyat poblacions afectades per projectes miners, pedreres i altres activitats extractives en diferents regions del país. També denuncia que, malgrat l’enorme riquesa natural de Filipines, moltes comunitats continuen vivint en condicions de pobresa mentre grans empreses, amb el suport de les autoritats, es beneficien de l’explotació dels recursos.

La defensora adverteix dels riscos que afronten les persones que defensen el territori. Explica que moltes persones són assenyalades com a terroristes o enemigues de l’Estat simplement per acompanyar les comunitats i denunciar els impactes ambientals de determinats projectes. La persecució i la criminalització de les activistes ambientals formen part d’una realitat que ella i les seves companyes coneixen de primera mà.

Degz està convençuda que, si no s’atura la destrucció dels recursos naturals i l’explotació indiscriminada del territori, les pròximes generacions heretaran un planeta cada vegada més inhabitable. Per això, considera fonamental l’acompanyament internacional. Saber que persones d’altres indrets del món coneixen i segueixen el que passa a Filipines reforça l’esperança i posa de manifest que moltes de les lluites de les comunitats filipines són compartides per pobles i moviments d’altres països.

Ma. Cristina Angela Guevara

Ma Cristina Angela Guevara és secretària general de Desaparecidos, una organització formada per familiars i persones properes a víctimes de desaparició forçada a Filipines, i membre del Consell Nacional de Karapatan Alliance Philippines, una de les principals xarxes de defensa dels drets humans del país. Des de fa més de dues dècades treballa per la recerca de la veritat, la justícia i la reparació.

Cristina assenyala que els reptes per a les persones defensores continuen sent enormes a Filipines. Tot i que l’actual govern es presenta com a garant dels drets humans, destaca que persisteixen moltes de les problemàtiques que han marcat el país durant anys: la pobresa, la manca d’accés a la terra per part de les comunitats pageses, l’augment del cost de la vida i la violència contra les persones que s’organitzen i reclamen canvis.

La defensora sosté que les injustícies que afecten moltes comunitats filipines continuen presents i que la justícia no arribarà per si sola, sinó que s’ha de conquerir a través de l’organització, la mobilització i la perseverança. Al llarg dels anys ha vist com companyes i companys han estat perseguits, detinguts o han desaparegut. Tanmateix, troba la força per continuar en la solidaritat i el treball col·lectiu, convençuda que només des del suport mutu i l’organització social és possible continuar defensant la dignitat i la justícia.

Cristina defensa la importància de construir aliances entre moviments i comunitats de diferents països per fer front a les desigualtats, els conflictes i les violències que afecten milions de persones arreu del món. Per a ella, l’acompanyament internacional i la solidaritat entre pobles són eines fonamentals per continuar avançant en aquesta direcció.

Formadoras y formadores

Alejandra Durán. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, amb formació especialitzada en dret ambiental i una trajectòria vinculada a la cooperació internacional i la defensa dels drets humans. En aquesta edició va facilitar una sessió sobre mecanismes de protecció internacional per les persones defensores mediambientals. La ponència es va centrar en l’Organització de les Nacions Unides i els sistemes interamericà, africà i europeu, alhora que va identificar patrons comuns de conflicte (extractivisme, turisme, imposició de models econòmics, etc.) i la tipologia de les agressions.

Beatriz Puerta. Experta en protecció de persones defensores dels drets humans, amb una perspectiva integral i feminista. Fa diverses edicions que acompanya aquest procés, facilitant espais de reconeixement, anàlisi de seguretat, mecanismes de protecció i cures, i contribuint a l’enfortiment d’estratègies col·lectives per a la protecció i el benestar de les persones defensores.

José Luis Nvumba. Nascut a Guinea Equatorial, es va llicenciar en dret per la Universitat Autònoma de Madrid. Després de llicenciar-se (1986) va tornar al seu país on es va implicar en la defensa de les llibertats democràtiques i en la creació del partit CPDS en la clandestinitat, cosa que el va portar a enfrontar-se amb l’aparell repressor de l’estat guineà. El 1993, després de sortir de presó, es va exiliar a Catalunya. Actualment exerceix com a advocat i col·labora amb la Fundació A. Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR). A més d’assessorar i acompanyar persones refugiades en la tramitació dels seus expedients d’asil, no ha deixat d’involucrar-se en diverses causes de defensa de la democràcia i els drets humans.